Màquines especials

Una màquina a mida es dissenya a partir d’un envàs, una línia i una cadència concrets, en lloc d’adaptar el procés a un equip que ja existeix. Té sentit quan el format surt del que és habitual, quan l’espai disponible a la línia mana, o quan cal combinar l’etiquetatge amb una altra operació.

A Etima és una part central de la feina, no una excepció. La flexibilitat és el que ens permet competir amb fabricants molt més grans: ells poden adaptar, però el seu model productiu no els ho posa fàcil.

Convé quan l’envàs queda fora del rang de la gamma, quan els requisits del client ho justifiquen, quan cal ajuntar l’etiquetatge i una altra operació en el mateix equip, o quan l’espai físic imposa una configuració pròpia. Fora d’aquests casos, un model de gamma és més ràpid de tenir i més econòmic. Ho diem encara que ens convingui menys.

No necessàriament. En la majoria dels casos podem fer una valoració inicial a partir de la informació tècnica de l’envàs, l’etiqueta i els requisits de producció.

Tanmateix, quan es tracta de formats especials, materials poc habituals o aplicacions amb requisits específics, sí que pot ser necessari disposar de mostres físiques per validar la solució proposada.

En qualsevol cas, l’oferta definitiva i la garantia de rendiment de la màquina estaran sempre vinculades a la validació amb mostres reals d’envàs i etiqueta, ja que factors com les toleràncies de fabricació, la geometria de l’envàs, l’acabat superficial o el comportament de l’etiqueta només es poden verificar en condicions reals.

Aquest és precisament el terreny d’una màquina especial: geometries atípiques, envasos molt inestables, molt petits, o que porten diverses etiquetes en posicions poc convencionals. La viabilitat es decideix provant amb l’envàs real, abans de comprometre cap disseny.

De la cadència que calgui, de quantes etiquetes porti cada envàs, de si el format obliga a orientar-lo abans, del nivell d’inspecció i rebuig, i de quant calgui integrar-se amb la línia existent. En sectors regulats cal sumar-hi el paquet de qualificació documental, que no és menor.

Un criteri útil per comparar ofertes: demanar sempre el desglossament entre màquina, integració i documentació. Són tres partides amb lògiques diferents i és on més varien els pressupostos.

Quan el volum fa que la mà d’obra i els errors manuals pesin més que la inversió. O quan el sector exigeix una traçabilitat i una verificació que a mà senzillament no es poden garantir. En farmacèutica gairebé sempre mana el segon motiu abans que el primer.