Envasos farmacèutics

Cinc models: ETIFLEX Pharma, AUTOLINE Pharma, ROLLER Pharma, SPIN Pharma i S-SPIN Pharma.

Quin encaixa millor no ho decideix l’envàs, sinó el conjunt: cadència objectiu, espai disponible a la línia, mètode de treball, nombre d’etiquetes per unitat i nivell d’inspecció i documentació exigit. Per a vials petits, la referència és S-SPIN Pharma. ETIFLEX Pharma, que és rotativa, encaixa en vials d’una certa mida, per exemple de més de 40 mm; és estrany veure una rotativa etiquetant vials petits.

Un envàs cilíndric de poc volum, gairebé sempre de vidre tipus I, tancat amb tap elastomèric i càpsula d’alumini, pensat per a medicaments injectables. Els formats habituals van de 2 a 500 ml.

El diàmetre i l’alçada són els que marquen quanta superfície d’etiqueta hi ha i com s’ajusta la màquina. A la pràctica, la relació entre tots dos és més determinant que el volum nominal.

L’etiqueta s’aplica de manera envoltant sobre el cos, que és l’única zona amb geometria regular. Amb un vial liofilitzat cal filar més prim: res de vibracions ni cops que alterin la pastilla liofilitzada, i en molts casos convé deixar lliure una franja per poder inspeccionar el contingut després.

Aquesta finestra no és opcional quan el control visual forma part del procés, i condiciona alhora el disseny de l’etiqueta i la precisió d’encavalcament que cal garantir.

El vidre és rígid i no es mou, de manera que la posició de l’etiqueta surt repetible sense esforç. El plàstic cedeix: admet menys pressió de subjecció i es pot deformar una mica durant el gir. L’ajust es fa sobretot en la pressió dels corrons i en la velocitat d’aplicació.

Sí. El normal és combinar la impressió de dades variables, la lectura del codi acabat d’imprimir, l’avaluació del seu grau de qualitat i el rebuig automàtic si alguna cosa no quadra. Aquest flux és el que sosté la reconciliació d’unitats que demana el Reglament Delegat (UE) 2016/161.